I’m looking for a job.
Ja fa quasi bé 3 mesos que vaig arribar a Bangkok i després de buscar apartament per viure, de començar a estudiar tailandès i seguir amb els progressos d´anglès ha arribat l´hora d´aconseguir el més difícil, trobar una feina que em permeti viure sense tenir que gastar més diners dels meus estalvis.
Desde fa unes setmanes, focalitzo part de la meva concentració i esforç en veure quin és el camí més ¨fàcil¨ per trobar en principi, qualsevol feina a Bangkok. No és una tasca gens fàcil, la gent extrangera com és el meu cas els hi costa molts esforços poder trobar algún tipus de treball aquí… La majoria de gent per no dir tota, venen amb un contracte de feina desde el país d´origen, no és el meu cas. No sé o no puc entendre el perquè… Tailàndia és un pais molt fàcil en molts aspectes, la qualitat de vida d´aquest pais és molt bona, l´estil thai m´encanta però el tema feina és una odisea quasi bé intocable per els ¨Farangs¨ ( extranger o extranys, no thai).
A mi no em ve de nou tot aquest puzzle laberíntic laboralment parlant, em conec Tailàndia molt bé, he viatjat per pràcticament tot el pais, conec cada dia més les costums i tradicions d´aquest pais, desde abans de decidir deixar-ho tot i instal.lar-me aquí definitivament, coneixa i sabia que tindria que treballar molt a fons per trobar feina, com si m´hagués de preparar per un projecte de fi de carrera, no exagero ni gota…
La gent extrangera que viuen a Bangkok i que tenen un treball, generalment venen amb un contracte de feina desde el seu pais de residència, com deia abans… és a dir, l´empresa per la qual treballen es fa càrrec de tots els tràmits i gastos de tota la papelassa que et demanen per residir aquí i poder treballar, que no és poca…
Pràcticament el 100% de totes les persones que treballen a Bangkok i les quals són extrangeres, estàn altament qualificades, títols universitaris, doctorats, màsters, etc… No és el meu cas… La meva millor ¨arma¨és sens dubte la meva motivació, les ganes de quedar-me aquí i creure de veritat amb la meva idea. Tots aquests motius són els que em donen força per no desanimar-me i tirar endevant.
Un bon lloc a on vaig fent contactes és a la Universitat Americana a on estudio thai i anglès. Durant els darrers mesos he anat coneixet moltes persones de diverses parts del Món, fins hi tot gent de parla hispana! Per exemple, tinc unes amigues de Colòmbia molt maques i agradables que estudien anglès com jo. Es pot dir que les vaig conèixer de casualitat, un dia per l´escola un thai em va comentar que hi havien 2 senyores que parlaven espanyol a la seva classe, jo de seguida em vaig interessar per conèixe-les i evidetment li vaig demanar informació sobre elles.
Així que pocs dies després les vaig conèixer personalment, són la Mariela i la Sònia, 2 persones de caràcter encantador, sí!!!
Després d´estar una estona parlant molt animadament amb elles i després de facilitar.lis la meva tarjeta ¨business¨, jejeje… es vàren interessar sobre el què feia jo a Bangkok.
La Mariela em va comentar que aquí a Bangkok hi ha un ¨Insitito Español¨i que estàn interessats en trobar professors d´espanyol per donar classes a gent thai, sobretot.
Li vaig comentar a la Mariela que jo no era professor que no tenia títol universitari que segurament això era un impediment per aconseguir la feina…
La Mariela, pocs dies després em va trucar… Es veu que ella va anar a veure a la persona responsable del Instiuto Español per demanar-li informació sobre el tema de donar classes de llengua hispana. La Mariela em va comentar que no era cap impediment està exent de títol universitari, en principi et formen al Insituto, només tens que estar disponible quan ells vulguin i no estar casat…
Amb la Mariela, el passat cap de setmana vàrem anar a veure in situ a la persona responsable de tots els temes de formació del Instituto. Malauradament no hi era, li vaig escriure una nota explicant una mica la meva situació.
A dia d´ahir encara no m´havien trucat així que vaig agafar el meu telèfon mòbil i hi vaig trucar. Una altra vegada ¨fisaco¨… No hi era…
Vaig estar parlant per telèfon amb una noia que segurament era la secretària, em va dir que ja se´n recordava de mi i de la nota que havia deixat. Ella em va donar el seu e-mail i jo pocs instants després de parlar amb ella vaig escriure un correu electrònic explicant una mica la meva situació… A veure si em diuen una cosa un dia d´aquests, estaria bé començar a treballar i aquest tipus de feina la trobo interessant, m´agrada el contacte amb les persones, poder explicar diferents aspectes culturals que conec molt bé i perquè no… seria una passada ensenyar a persones asiàtiques una llengua que conec bé.
Ja veurem que passa, jo segueixo amb el meu dia a dia, estudiant tot el que puc, amb tranquil.litat i motivació com el primer dia i disfrutant d´aquesta meravellosa experiència cada segon de la meva vida.
Una abraçada!!!
Jordi Meya.
Jordi perdut per el Món!!! 